Comunidad Budista Sotozen

Imagen relacionada

La vida en luz serena

"És en la pràctica ordinària i viscuda amb la totalitat d'un mateix on es realitza veritablement el Dharma i el veritable esperit dels mestres. La manera de fer és el punt essencial, el secret del Zen. Si us acontenteu amb una comprensió intel·lectual la vostra experiència en la Via del Despertar serà superficial i poc eficaç. Però, si compreneu a través d'una pràctica regular i fidel de les accions mínimes de la vida quotidiana de cada dia, podreu comprendre profundament a través de tot el cos, a través de l'esperit complet i podreu progressar naturalment ".

 

                                                                                                                                                                                                                                                                                             Taisen Deshimaru Roshi

El mapa

A Luz Serena estem tractant de fer una bona manera de viure. Una manera de viure, de fer, de ser que ens permeta experimentar la Felicitat, la Pau i l'Harmonia que cada un de nosaltres anhelem des del més profund del nostre cor.

Afortunadament, tenim l'exemple i l'ensenyament que ens han llegat els nostres avantpassats en la Via, els Budes, mestres i patriarques de la Tradició Zen. També tenim l'exemple i l'ensenyament de molts homes savis i dones sàvies que han viscut sobre aquesta terra abans que nosaltres o que encara viuen en aquests moments.

Llum Serena és un espai sagrat, un temple. Això vol dir que aquí tractem de viure en la plena consciència que cada un dels nostres instants és un instant sagrat. Cada pensament, cada paraula, cada acció són sagrades. Sagrat vol dir: plenament il·luminat per la consciència de ser.

El nostre Ésser és sagrat. Quan ens adonem d'això, instant rere instant, la nostra vida sencera i totes les nostres accions es tornen sagrades.

Els Budes i Patriarques Zen ens han ensenyat, i la nostra pròpia experiència així ho confirma, que tots els éssers tenim consciència del caràcter sagrat de la nostra existència, d'una o altra manera, encara que de vegades, sota l'influx d'estats mentals foscos, oblidem aquesta consciència.

Les Regles de Llum Serena són la nostra manera de viure, el nostre intent de viure en acord amb la nostra veritable naturalesa original. Aquestes Regles són la pell, la carn, la sang, els ossos i la medul·la dels antics Budes i Bodisatves, actualitzades en aquest instant precís del temps i en aquest lloc concret de l'espai.

Observa aquestes regles des de la llum del teu cor. No perdes el temps rebelant-te contra elles. Aquestes Regles no van destinades a limitar la llibertat, sinó a indicar-te el camí de la veritable Llibertat en la qual podràs volar sense traves més enllà de la imatge il·lusòria que tens de tu mateix, del món i dels altres.

Per seguir aquestes regles necessites humilitat, confiança i entrega. No et preocupis. No tens res a perdre i sí molt a guanyar.

El punt de partida

La primera Regla de Llum Serena és Ser Feliç, o almenys reconèixer que el que estàs buscant és la Felicitat. La teua pròpia Felicitat i la dels que t'envolten. No has vingut aquí a seguir alimentant la teaa inquietud, la teua desgràcia, sinó a descobrir la manera de plantar bones llavors i que els fruits no siguen altres més que la Felicitat, la Pau, l'Harmonia i la consciència Lúcida.

Tot el que segueix a continuació ve en funció d'aquest punt de partida.

L'actitud bàsica

Per viure i practicar a Luz Serena necessites una aspiració honesta i una forta determinació. L'aspiració no és altra que la d'aconseguir el Despertar per al Bé de tots els éssers vivents. Despertar no és altra cosa que "prendre consciència del que realment ets i del que els altres realment són, és a dir, Budes, sers de Llum la motivació bàsica dels quals és la Bondat natural".

Forta determinació vol dir no permetre que en la teua ment faça niu cap altra manera de percebre't a tu mateix ni als altres.

La recerca del profit personal (reconeixement egòtic, enriquiment individual, poder ...) queda completament descartada d'aquest espai.

Si sents que això concorda amb el que tens en el teu propi cor, pots donar el primer pas i entrar. Si no és així, hem de reconèixer que aquest lloc no és, de moment, adequat per a tu.

El Primer Pas: la presa de refugi als Tres Tresors

Si tens la suficient humilitat per a percebre la teua situació actual, podràs reconèixer que el teu desig de venir a Llum Serena és, d'alguna manera, una petició d'ajuda. Estàs buscant una cosa que sents que necessites. Aquest “alguna cosa” pot adoptar moltes formes, però bàsicament el que busques és reconciliació amb tu mateix, pau interior, l'ànima hi descansa. T'estàs buscant a tu mateix, estàs tractant de descobrir qui o què ets realment perquè no ho saps, no tens certesa respecte a la teua veritable identitat.

Els antics Budes i Bodisatvas et diuen que tu ets Budha, és a dir, Llum i Bondat. Tingues confiança en això, tot i que encara no ho sentes totalment. Durant el temps que estigues aquí pren refugi en el Budha que ets. Tingues confiança en la teua pròpia Llum innata i la teua Bondat original. No t'identifiques amb cap altre moviment de la ment i la incertesa es tornarà certesa cristal·lina com el diamant.

Això és prendre refugi en el Tresor del Budha. Accepta humilment aquest refugi que la vida t'està oferint i posa't, d'aquesta manera, al resguard de la teua pròpia percepció il·lusòria.

D'altra banda, t'adones clarament que has arribat a un Temple Budista Zen. La pràctica del Camí del Budha és la medula d'aquest espai sagrat. Aquest Camí està aquí per a tu, perquè la teua confiança es torne fe indestructible, i la teua fe cristal·litze en experiència real.

Mentre estigues aquí pren refugi en el Dharma, el Camí que estàs trepitjant. És a dir, segueix el Camí tal com se t'està transmetent. Aquest Camí està just aquí i ara, sota els teus peus. Segueix les petjades que els nostres avantpassats han deixat. Fes com ells van fer i experimentaràs el que ells van experimentar.

I un vegada aquí, has de reconéixer que no estàs sol. Sol, ningú és ningú. La nostra vida és interdependència. Vius gràcies als altres éssers vivents, de la mateixa manera que els altres éssers vivents viuen gràcies a tu. Som junts. El teu ser no pot ser separat de l'ésser dels altres. Aquí tots junts som un sol cos. Deixa't ser en els altres i deixa que els altres siguem en tu. Fon-te en aquest cos únic que viu, respira, practica i descansa a l'uníson.

Pren refugi a la Sanga, en aquesta comunitat de cors, i descansa, encara que siga només per uns dies, de la teua sensació de separativitat.

D'aquesta manera t’obrim els nostres cors i et donem la benvinguda al Budha, al Dharma i a la Sangha.

Les Tres Regles Pures

Des del moment en què creues el pòrtic d'entrada, hages rebut o no els Setze Preceptes de Bodisatva, has de gravar amb foc aquestes Tres Regles Pures en el teu cor:

1. Evitar el mal.

2. Fer el Bé.

3. Ajudar  tots els éssers vivents.

La teua ment conceptual preguntarà immediatament què és el Mal, què és el Bé, què significa ajudar els altres. La resposta no pot procedir de la teua ment. Dirigeix ​​aquestes preguntes amb tot el cor al teu propi cor i en ell trobaràs les respostes.

A manera d'orientació pots considerar que:

1. Evitar el mal significa no causar dany conscientment ni causar-lo als altres.

2. Fer el Bé significa treballar conscientment per la teua pròpia Felicitat i per la dels altres.

3. Ajudar tots els éssers vivents significa actuar sempre impulsat per la Bondat natural del teu cor.

Aquesta és la manera de fer en l'espai d'aquesta Llum Serena.

Les Deu Regles Principals

Et demanem que durant el temps que dure la teua estada aquí et comprometes solemnement a seguir aquestes Deu Regles:

1. Abstén-te de matar amb el cos, amb la paraula o amb el pensament.

2. Abstén-te de prendre el que no t'ha estat donat.

3. Abstén-te de mantenir relacions sexuals pertorbadores per a tu i / o per als altres membres de la comunitat.

4. Abstén-te de mentir.

5. Abstén-te d'enfosquir la teua consciència amb alcohol o drogues.

6. Abstén-te de jutjar a tu mateix i / o els altres.

7. Abstén-te d’elogiar-te i de denigrar els altres.

8. Abstén-te de qualsevol sentiment de possessió.

9. Abstén-te d’ofuscar-te amb el foc de la còlera.

10. Abstén-te de danyar els Tres Tresors (Budha, Dharma, Sangha).

Això és Llum Serena: bodhimanda, lloc d'il·luminació.

Si sents que aquest és el teu lloc, benvingut sigues.

Obre bé els ulls, les orelles i el cor.

Tradicionalment, en els temples Zen hi ha tres llocs especialment sagrats en els quals la pràctica del silenci és obligatòria (san mokudo):

- El Sodo, o Dôjô, la sala on es practica la meditació zazen, on es prenen els aliments i on tradicionalment es dorm.

- La Cuina, on es preparen els aliments per als Tres Tresors.

- Els Lavabos (sales de bany i lavabos) on rentem i purifiquem el cos i l'esperit.

Tant a l'interior com als voltants d'aquests tres llocs, el silenci i la concentració són de rigor.

El mateix comportament acurat i silenciós que s'ha de mantenir en aquests tres llocs ha de ser continuat en qualsevol altre lloc del temple.

Quan el cos i l'esperit estan perfectament unificats, tot lloc -des del cim del Cel fins a les profunditats de la Terra- es converteix en un bodhimanda veritable i perfecte.

A Luz Serena comptem amb una sala de meditació i cerimònies, un alberg-dormitori, una zona d'acampada, dutxes, lavabos, excusats, una cuina, una sala d'eines, diversos habitatges i la casa del mestre. Tots aquests llocs són bodhimanda, llocs sagrats en els quals ha de brillar la llum de la consciència.

Dissolució en la Llum Serena

La pràctica de la meditació zazen és la pedra angular de la nostra vida aquí. Existeixen moltes classes de meditacions. Nosaltres practiquem el zazen. Per viure a Luz Serena necessites conéixer exactament la forma de practicar la meditació zazen. Estimar la pràctica de zazen i aspirar a lliurar el cos i l'esperit al silenci lluminós de la quietud en zazen són condicions imprescindibles per formar part d'aquesta comunitat.

El nom d'aquest temple és una altra manera de cridar a zazen. Els antics també cridaven a zazen "il·luminació silenciosa" (Mokusho).

Wako (Llum Serena) pot ser també traduït com 'Pau Lluminosa'. Aquesta Pau Lluminosa no és una altra que la que sorgeix dels més profund de la nostra meditació en zazen, la manifestació de la Clara Llum del nostre veritable Ésser.

Zazen és, per excel·lència, l'expressió de la Llum del nostre esperit i de la Serenitat del nostre cor. Gràcies a zazen totes les foscors i les pertorbacions poden ser dissoltes, de manera que la pau Original de la nostra naturalesa regne en el nostre cor i s'irradie des d'ell cap a tots els éssers vivents.

L'assistència als períodes de zazen és obligatòria per a tots els membres de la comunitat de residents i per als visitants temporals. Si en algun moment et sents malament per acudir al dojo, per favor, comunica-ho al responsable general i demana-li l'autorització per no participar en zazen.

Ser temps, ser més enllà del temps

Els nostres avantpassats en la Via del Despertar ens han transmès que la nostra autèntica naturalesa original és innata, eterna, més enllà del temps. També ens han ensenyat que aquesta naturalesa original manifesta el seu poder en la creació del món fenomenal, en la creació del temps i de l'espai. El nostre veritable ésser participa tant del temps com de l'eternitat.

La vida diària a Luz Serena transcorre en el temps, fluint més enllà del temps. Volem experimentar l'eternitat. Per a això, res millor que penetrar profundament en la consciència del temps fins a trobar la seua veritable naturalesa, la seua substància mateixa. Aquí fem servir el temps fins extreure la seua substància.

Temps vol dir ritme, compàs. La vida a Luz Serena està compassada per sons específics. Aquests sons ens ajuden a viure atents a la consciència del temps, i al mateix temps, ens impulsen a saltar cap al intemporal.

Shinrei, és la campaneta del matí que ens desperta del somni nocturn.

Moppan, és la fusta que ens crida a la sala de meditació.

Umban, és el metall que ens anuncia el temps dels àpats.

Inkin, la campaneta que anuncia l'arribada del mestre i els seus moviments.

Keizu, la gran campana de cerimònia.

Mokugyo, el tambor per portar el ritme dels sutres.

Taiko, el gran tambor que ens anuncia l'hora o el moment del començament i de la fi del treball.

Kaishaku, les claquetes, marquen el ritme durant l'estrofa dels àpats.

Kaichin són les claquetes que ens anuncien la fi de la jornada i l'extinció de llums i veus.

No hem de veure aquests instruments en la seua simple forma material. En realitat són el veritable cos i el veritable esperit dels Budes i Patriarques i els seus sons han de ser confiscats com la veritable ensenyament més enllà de les paraules.

Fluint en la quietud de l'eternitat: els horaris.

L'eternitat és "aquí i ara '. 'Aquí i ara' després 'aquí i ara'. Cada 'aquí i ara' és diferent. Cada moment és únic. Perdre l'instant present és perdre el temps, és perdre l'eternitat.

Els horaris d'una jornada normal a Luz Serena segueixen aquest ritme bàsic:

06:30 Despertar

07:00 Zazen

08:00 Cerimònia del matí

09:00 Esmorzar

10:00 Samu (treball manual).

13:30 Neteja personal

14:00 Dinar

15:00 Descans, temps personal

16:00 Samu

18:00 Estudi

19:30 Zazen

21:00 Sopar

23:00 Descans

Aquests horaris canvien segons les estacions i les necessitats del temple. Així, per exemple, en períodes de sesshin, augmenta el temps dedicat a zazen i disminueix el dedicat al treball, o en períodes de treballs importants el temps dedicat a aquest augmenta.

Els horaris indiquen l'activitat corresponent a cada moment. El principi és ben simple: quan es menja, es menja; quan es treballa, es treballa; quan es fa zazen, es fa zazen ... És particularment important respectar els horaris del temple. Cal ser puntual en el zazen, en els àpats, a la feina, així com respectar escrupolosament els moments destinats al descans i utilitzar convenientment els intervals reservats al bany, al lavabo del propi cos.

Practicant d'aquesta manera, cadascuna de les nostres accions es converteix en l'expressió del despertar del Budha i es realitzen exactament com a manifestació de la pràctica de la Via.

Som interdependents

Practicar tots junts és un dels aspectes essencials en el camí del Zen, en la vida d'aquest temple i en les sesshin. Junts seguim la pràctica diària de seure en zazen, treballar, endreçar-nos, descansar ... No hi ha cap Dharma exterior al que fem, ni exterior als objectes ni als germans en el camí. Per això és important que et armonices amb els altres en cada acció. Actuar en harmonia, a l'uníson, és l'acció del cos dels Budes i Patriarques, és una acció pura del cos més enllà de les il · lusions i de les desil·lusions. Aquesta acció serà llavors Pràctica Absoluta i Despertar Espontani. La recerca de la il · luminació es tornarà llavors innecessària, ja que cada acció es converteix en il · luminació.

La pràctica conjunta expressa la fe i el respecte cap als Tres Tresors: Budha, Dharma i Sanga. El Budha és evidentment el Budha Sakiamuni, fundador històric del Budisme, però també la teua veritable naturalesa original; el Dharma és el seu ensenyament, el camí que has triat seguir; la Sanga és la comunitat harmoniosa de les persones unides en la seua fidelitat al Budha i al Dharma. Al Dharma del Budha, el Tresor de la Sanga és el més preuat, ja que necessàriament implica els altres dos Tresors.

La nostra vida és relació. Res som sense les nostres relacions. En aquest espai de la Llum Serena hem d'enfocar adequadament la ment i el cor per tal de desenvolupar relacions harmonioses amb nosaltres mateixos, amb els quatre elements de la vida fenomenal, amb el objectes que ens envolten, amb els altres practicants, amb els responsables i amb el mestre espiritual del temple.

La nostra relació amb la Terra

La Terra ens suporta. És la base material de la nostra vida. És la nostra Mare. Podem caminar en aquest món gràcies a la Terra, gràcies a l'element terra. L'element terra està present en el nostre cos, a la pell, la carn, els ossos ... A Luz Serena intentem respectar el nostre cos i el cos de la Terra. No tires puntes de cigarret, ni papers ni escombraries sobre el cos de la nostra Mare. Tracta de respectar les plantes, les pedres, els arbres. Que cada un dels teus passos sigui una oració de gratitud cap a aquest ésser que a cada moment està alimentant la teua vida.

La nostra relació amb l'aigua

L'Aigua és Font de Vida. És, com la Terra, un element, un ésser viu, molt sagrat. Observa la teua relació amb l'Aigua, tant amb l'aigua externa com amb l'aigua interna. Usa amb moderació, amb gratitud i amb respecte el do que l'aigua t'ofereix, ja sigui a la dutxa, als lavabos, regant, bevent, o en els excusats. Tu mateix cos és aigua en un 80%. Estàs surant en un immens riu d'energia vital. Deixa't fluir i deixa que l'aigua netegi en tu tot el que no necessites.

La nostra relació amb l'aire

L'Aire és l'Alè de la Vida. Aquest Alè està per tot arreu, dins i fora de tu. Inspira i pren tot l'aire que necessites. Espira i deixa partir tot el que no necessites. La respiració neteja el cos emocional, mental i espiritual de la mateixa manera que l'aigua neteja el cos material. Gaudeix de la teua respiració. No perdis de vista el teu ritme respiratori.

La nostra relació amb el Foc

El Foc és la Calor de la Vida. El teu propi cor és l'Altar on la Vida ha encès la flama sagrada de l'Amor. La Vida és Amor. L'Amor és la substància mateixa de la vida. Responsabilízate de mantenir ben encesa i cura el Foc del teu Cor. Ni massa apagat ni massa enaltit.

La còlera, la ira, la gelosia, les enveges, el ressentiment, l'agressivitat poden achicharrarte i devastar totes les teves relacions quan el seu foc pren i s'estén sense cap control.

La tristesa, la depressió, la malenconia, la manca d'autoestima t'estan indicant que el teu foc intern està somort. No et condemnes a aquest infern fred!

Cuida el teu foc intern i estigues molt vigilant respecte al foc extern. Estem en ple bosc, en un clima molt sec a l'estiu. Si ets fumador, utilitza només les zones destinades als fumadors. No fumis pels camins, ni al bosc. Vés amb compte amb les espelmes enceses i amb tot tipus de foc que pugui posar en perill la vida animal i vegetal que ens envolta.

Jo sóc tu, tu ets jo

Tu i jo i tots nosaltres som el que som perquè estem junts. La nostra relació és important. No facis, ni diguis ni pensis res que pugui fer-me mal, que pugui danyar-te. El meu dolor és el teu dolor. La teua felicitat és la meva felicitat. Ofereix als altres la teua felicitat, la teua alegria, la teua compassió, el teu suport i rebràs tot això multiplicat per mil. El que licituds serà el que rebis. El que posis serà el que et portis. Tu que has vingut fins aquí darrere de la teua pròpia felicitat, cura de no sembrar les llavors de la teua desgràcia.

La relació amb els responsables

Els practicants més antics que exerceixen alguna responsabilitat en el temple estan donant les seves vides i la seua energia vital perquè aquest lloc sigui la Terra Pura del Budha que tots volem que sigui. Són dignes de respecte. En la mesura de les teves possibilitats hauries recolzar la seua tasca i ajudar-los a exercir eficaçment. La rebel·lia queda descartada d'aquest lloc, així com l'abús del poder i de la confiança. Tots seguim una via de servei. Som aquí per servim els uns als altres, cada un a la posició dármica que correspon a la seua posició kàrmica. Tots som valuosos i tots hem de respectar la responsabilitat i la missió que cadascú tenim encomanada.

Acudeix a aquests practicants antics per dissoldre els teus dubtes, per demanar instruccions, per buscar suport i accepta les indicacions que et donen sobre com viure i practicar adequadament en aquest lloc.

La relació amb el mestre espiritual

El mestre espiritual és el Quart Tresor del Budha-Dharma. Sense mestre espiritual, ni el Budha ni el Dharma ni la Sangha serien possibles. És, doncs, un Tresor que ha de ser respectat i apreciat com a tal.

En el Budha-Dharma, cada caminant és responsable del seu propi progrés espiritual. No pots delegar aquesta responsabilitat en el mestre. El mestre és un guia, un amic de bé. Només tu pots recórrer el camí que tens traçat davant teu.

No sobrestimes la funció del mestre espiritual. No la subestimes tampoc. Descobreix el seu veritable valor i importància i utilitza correctament aquest Tresor que el Budha et lliura.

El mestre espiritual és el cor viu d'aquesta comunitat i com a tal ha de ser protegit de les projeccions mentals sorgides de la teua ment en relació al teu recorregut personal en el passat.

Obre els ulls i mira bé: el present és el present. Això és això.

L'ensenyament del zen és transmés de cor a cor, de mestre a deixeble, de ser a ser. Procura conrear un cor receptiu, de manera que la teua ment conceptual no impedisca aquesta transmissió sense paraules.

Si necessites entrar en contacte directe amb el mestre, expressa clarament i sol·licita una entrevista privada al seu assistent. Si truques correctament a la porta no dubtes que et serà oberta de bat a bat.

Cada dia és un bon dia

El que segueix a continuació és una traducció lliure i adaptada a Luz Serena de "La Regla d'una Jornada" (Juni hôgo) del mestre Zen Daichi (segle XIV).

Tot aquell que entra a Luz Serena ha d'abandonar el món vulgar i entrar en el món dels Budhes. Ha de viure exactament seguint la inspiració dels Budhes i mestres dels temps passats. Ningú hauria de pensar en si mateix, en la seua pròpia persona. Ara vaig a descriure com vivien aquests Budhes i mestres del passat i les regles que van seguir sense pensar en l'honor, en els diners ni en les aparents alegries materials de la vida.

El despertar (Shinrei)

Al matí cal despertar ràpidament al primer senyal de la campana de despertar. No t'aferres al llit. Això és una falta de consideració cap als teus companys. Recita l'estrofa del despertar. Ordena teu llit i vesteix-te guardant un silenci absolut.

Dirigeix-te cap a la sala de bany per rentar-te la cara, les dents, les mans, els ulls i les orelles. Espera pacientment el teu torn si això és necessari.

Segons l'ensenyament del Budha, has de rentar-te la cara, els ulls, el nas, les orelles i la boca de manera que totes les teves consciències sensorials queden completament purificades. Cuida els teus gestos i no malgastes l'aigua. Mira de ser delicat i no esguites els teus companys ni faces sorolls estentoris.

Deixa la safata neta i el lloc en què t'has rentat en un acte d'amor desinteressat.

Rentar-se la cara abans de l'alba és una pràctica excel·lent en el camí budista.

Aquesta és la primera acció de la jornada realitzada per un Budha.

El zazen de l'alba (kyoten zazen)

En silenci, dirigeix-te ràpidament a la sala de meditació per al zazen l'alba. No vestisques el Kesa ni el Rakusu. Entra al dojo mantenint-los davant teu. Inclina't en entrar i cada vegada que passes per davant del Budha o d'algun practicant antic. Has d'entrar en el dojo al segon cop de fusta i prendre immediatament la postura de zazen. Tots els practicants han d'estar immòbils quan entra el mestre. Ningú pot entrar després d'ell.

Durant zazen està estrictament prohibit tancar els ulls. Si tanques els ulls pots dormir. Procura mantenir constantment els ulls oberts, d'aquesta manera la brisa del matí et despertarà fàcilment. Has de tenir sempre en ment que el temps passa com una fletxa i que encara et trobes molt lluny d'haver comprés la Via.

El veritable zazen del Budha és només zazen (shikantaza). Això vol dir seure de manera justa. Quina és aquesta manera? Seu amb les cames creuades, amb la columna vertebral dreta. No tractes de dirigir el teu pensament cap a res, ni tan sols cap al Budisme ni cap a la il·luminació. Si cultives aquesta actitud, el teu esperit coincidirà amb el veritable esperit del Budha. No necessites pensar en la vida ni en la mort, ni en el kharma ni en el samsara. Durant zazen tens l'oportunitat de fer callar el teu Kharma i ser exactament igual que Budha.

Al final d'aquest zazen recita l'estrofa del Kesa. A continuació, vesteix-te i prepara't per a la cerimònia del matí.

La cerimònia del matí (choka fugin)

Un cop has arribat al lloc que et correspon en la cerimònia, saluda en Gassho cap al Budha i en sasshu cap al centre de la sala, és a dir, cap als teus companys de front. Estigues en tot moment en una actitud de respecte i concentració. Ordena els teus hàbits o les teues robes i, quan arribe el moment, seu en la posició de seiza, de manera digna i elegant.

Durant les recitacions de sutra, el llibre de sutres és mantingut alt i vertical davant dels ulls. No penses en res més que no siga la recitació de sutres. Aquesta és una excel·lent oportunitat de dissoldre el teu propi kharma i d’elevar cap a l'estat de Budha.

Harmonitza la teua veu amb la dels altres. El ritme de la recitació és marcat pel responsable del mokugyo i el to pel ino, el responsable de l'entonació. En ambdós casos cal que seguisques les seues directrius.

Després de la cerimònia, pots sortir de la sala per a un breu descans. En aquest moment cal tenir cura igualment de no dispersar la ment amb xerrades ocioses o converses inútils. Aprofita aquest temps per ocupar-te de tots aquests petits detalls que no han de ser remesos per a més tard.

L'esmorzar (dit Shuku Gyo hatsu)

El metall de la cuina crida a tots els practicants per als primers aliments del dia.

Quan estigues tornant els aliments, oblida't de tota la resta. No penses en zazen, ni en els sutres, ni en el passat ni en el futur. Concentra't completament sobre l'acte de menjar. Unifica el teu cos i el teu esperit en aquest acte. Ara pots aconseguir el Despertar i accedir al nivell espiritual dels Budhes i mestres del passat, perquè l'acte de menjar en si mateix és el Despertar.

Ingereix els aliments amb consciència i amb gratitud. Molts éssers han lliurat la seua vida perquè tu puguis seguir vivint. Ofereix també la teua pròpia vida i els fruits de la teua pràctica per tal que tots els éssers participen amb tu al teu Despertar.

Treball corporal (samu)

Després de l'esmorzar, el so del tambor et crida al treball corporal. Canvia ràpidament de roba i acudeix a la tasca que se t'haja assignat.

Durant el treball corporal tens l'ocasió de manifestar l'esperit del Budha: el cos es mou lliurement en totes les direccions i abasta tot el temps passat, present i futur.

Ningú pot descansar mentre els altres treballen, llevat dels que estan malalts. El contrari seria una falta de consideració per als altres.

Cuida la teua relació amb l'espai físic i amb els objectes que el poblen. Desenvolupa la teua atenció sense fissures i veu en els estris de treball (pales, rasclets, carretons, paelles, ordinadors, etc) l'expressió de la ment del Budha que ho abasta tot.

Sigues ordenat i atent en la teua manera de treballar. Cuida la teua respiració i les teues postures corporals. No et lliures a xerrades inútils. No utilitzes aquest temps per seduir els altres, per demostrar els teus coneixements o per deixar-te divagar en converses ocioses. Aquest instant present és l'únic que tens, l'únic en el que ets.

Experimenta el plaer de lliurar-te a un fer correcte. Estàs treballant per a la teua pròpia felicitat, no ho oblides. No oblides generar felicitat a la feina i, alhora, busca l'eficàcia, és a dir: màxims resultats amb mínima despesa d'energia i temps. Només tu pots fer el que estàs fent. Ningú no pot fer-ho per tu.

Neteja personal (senmen)

Després del treball corporal, una vegada que el tambor ha indicat el final del període dedicat al treball, pots dirigir-te a la zona de bany per rentar enterament teu cos. Cuida el silenci. Purificar el cos és una tasca ben sagrada i essencial. No es tracta només que canvies la brutícia de lloc, sinó que transformes qualsevol noció d'impuresa en experiència vívida i directa de la Puresa Original de l'Ésser. Es tracta d'un ritus de purificació, de transmutació. El silenci és fonamental. Respecta el silenci dels altres. Escolta com l'aigua flueix cap al teu cos, pel teu cos fins al cos de la Mare Terra. Envia amb aquesta aigua "bruta" totes les teues benediccions cap a aquesta terra que sempre està disposada a acollir el que tu li manes. Observa el seu exemple.

Si les dutxes estan completes, espera pacientment el teu torn, en silenci, considerant la vida i tota la seua activitat com un somni, com un crepuscle que crema i s'apaga lentament.

Cuida el silenci i la delicadesa del teu comportament. No mulles els altres companys per distracció. No malgastes l'aigua. No confongues els sons amb els sorolls. Estigues atent al so de l'aigua que flueix des de l'infinit cap a tu i des de tu cap a l'infinit.

Zazen de mig matí (Sóshin zazen) o ensenyament

Després de la neteja, vesteix de nou els hàbits i torna a la sala de meditació per seure de nou en zazen o per rebre ensenyaments o instruccions pràctiques.

Abans que finalitze la tercera sèrie de fusta ja has d'estar en el teu lloc de zazen.

Durant aquest temps no penses en el Budha, ni en les bones o males condicions del teu  kharma, ni en res que no siga zazen. Abandona cos i esperit. Lliura'l al Poder que te l'ha cedit temporalment. No discrimines entre el bé ni el mal. No emetes cap judici sobre res. El zazen practicat en aquesta actitud és Il·luminació. I tu ets Budha, més enllà de qualsevol noció que pugues generar respecte d’allò que és o no és Budha, o d’allò que ets o no ets tu. Aquesta és la pràctica més elevada.

Si estàs rebent ensenyament, presta atenció amb la totalitat de tu mateix. Manifesta la teua gratitud pel tresor que estàs rebent sense obligar el mestre o l'instructor a repetir les seues explicacions.

Sigues com un bol buit capaç de rebre-ho tot, com un recipient sense límits capaç d'abastar l’il·limitat ensenyament dels nostres ancestres.

El menjar de migdia (gozai)

De nou, l’umban t'indica el moment del dinar de migdia. Deixa el que estigues fent i dirigeix-te cap al menjador, sense trigar i en silenci.

L'actitud d'esperit durant el dinar de migdia és la mateixa que la mantinguda durant l'esmorzar.

No discrimines els aliments. No els percebes en termes de saborosos o 'desagradables'. Demana la quantitat exacta que necessites i pren el que se't dóna, sense deixar ni tan sols la menor partícula d'aliment en els teus bols.  Usa els bols del Budha amb respecte i atenció. Estàs utilitzant la teva pròpia vida, la dels teus avantpassats i la dels teus descendents.

El descans (Yasumi)

Després del dinar de migdia i fins al zazen de mitja tarda pots descansar una mica, o bé tenir un temps per a l'estudi, per passejar o per atendre els teus assumptes personals.

En aquest temps conserva el silenci. Si estàs descansant no penses en res més que no siga descansar. Concentra't en el descans o en l'estudi, sense deixar que la teua ment divague d'aquí cap allà. No disperses la teua energia. Descansar és també practicar el Dharma. No estàs descansant de la pràctica del Dharma. En realitat, faces el que faces, mai estàs fora del Dharma. Mai estàs dispensat de conservar l'actitud justa davant la teua pròpia vida.

Durant el descans, igual que en qualsevol altre moment, genera pensaments de benevolència cap als teus companys de camí, cap a tots els éssers vivents, cap a tu mateix. Que el teu cor more sempre en pau. No permetes que pensaments d'animadversió o de rebuig nien en la teua ment. Envia pensaments d'amor i de salvació als malalts, als febles, als empresonats, als ancians, als moribunds. Mira tots els éssers com si foren els teus propis fills.

Budha Sakiamuni dir que quan els bodisatves practiquen junts s'han de veure i considerar com si veiessen i observessen el Budha mateix. Tant en el llenguatge com en el comportament ens hem sempre de  reconéixer mútuament com a Budhes i Bodisatves i actuar en conseqüència.

Si has de parlar, fes-ho suaument. Que les teues paraules siguen dolces, aclaridores i compassives. No faces servir el llenguatge com a arma d'atac.

Sempre i en qualsevol circumstància tingues present la teua pròpia mort. No saps ni quan ni com succeirà. Pot ser ara mateix, mentre dorms, mentre treballes. Observa la teua vida des de la perspectiva de la teua pròpia extinció.

Sempre i en qualsevol circumstància actua com un digne deixeble del Budha, és a dir, amb delicadesa i atenció

Durant el descans, així com en qualsevol altre moment, evita pertorbar els altres. Tingues en compte que la influència recíproca entre tu mateix i els altres és completa i real. Evita, per exemple, prendre una dutxa mentre els altres dormen, o pertorbar el seu descans parlant en veu alta al dormitori o en els seus voltants, o tancant les portes bruscament, etc.

Si et trobes amb algun monjo o practicant antic que vista  el Kesa pels camins o els passadissos, uneix els palmells de les mans i saluda respectuosament. Evita caminar pel centre dels camins o els passadissos. Fes-ho sempre pel teu costat dret. Així evitaràs topades desagradables.

No parles als altres en veu alta, ni cridant, ni corrent. Els nostres actes marquen el ritme i la qualitat del temps. No et precipitis. Conserva sempre la calma i l'autocontrol natural.

Abandona el món vulgar i submergeix-te plenament en l'experiència que aquí estàs tenint.

Si no pots assistir al zazen, o al treball, o alguna altra activitat quotidiana, si et sents malament o malalt, informa el responsable general. El s'ocuparà de que se't proveïsca la cura que necessites.

Dirigir-se oportunament als responsables del temple cada vegada que siga necessari és una bona manera d'expressar el respecte cap a la pràctica de la comunitat i cap a l'harmonia de tots els seus membres.

Zazen del vespre (Hoji zazen)

Després del descans de nou entrem a la sala de meditació per al zazen de la tarda. L'actitud ha de ser la mateixa que la descrita anteriorment.

Treball manual (samu)

Després del zazen del vespre i segons les circumstàncies del temple hi ha un període de treball. No penses ara en zazen ni en el descans. Zazen no és diferent del treball corporal, el treball corporal no és diferent del zazen. En realitat, el mirall de la consciència roman sent el que és, tant en zazen com a la feina. En ell no entra ni surt. No canvia d'una activitat a una altra. El cos es mou però la Ment roman immòbil, idèntica sempre a si mateixa.

Al final del treball corporal ordena amb cura les eines, les galledes, les escombres. No les oblides en qualsevol lloc. Recull i ordena convenientment el lloc on has estat treballant. Cadascun d'aquests actes és la manifestació de la Via.

Ensenyament sobre el Dharma (teisho)

Al final del zazen de la tarda o del treball, el Mestre del temple o algú en el seu lloc pot impartir una conferència sobre el Dharma. Dirigeix-te en silenci al lloc indicat i presta atenció a l'ensenyament que es dóna en cada ocasió.

Tingues present que és molt difícil nàixer amb forma humana, molt difícil tenir l'oportunitat de trobar el Dharma del Budha, molt difícil trobar un Mestre espiritual. Tu tens totes aquestes oportunitats. No les malgastes.

També és possible que aquest moment siga dedicat a la pràctica o l'aprenentatge d'algun aspecte del Budha-Dharma. Estigues vigilant, receptiu i en bona disposició.

El sopar (yaku seki Kitto)

Al vespre, abans d'entrar de nou a la sala de meditació, solem prendre algun aliment lleuger. Yaku seki Kitto, en japonès, significa 'pedra medicinal'. Considerem el sopar com una medicina adequada per curar l'ansietat, l'avidesa de la ment i per mantenir la salut del cos.

Pren els teus aliments amb gratitud i consciència.

Últim zazen de la jornada (i aza zazen)

Després del sopar i després d'un temps prudencial, tornem a la sala de meditació per seure en zazen per última vegada al dia d'avui.

Les mil accions han estat consumades. Res queda per fer. Pots seure i habitar en pau en el silenci de la nit. Observa les fluctuacions de la teua pròpia ment i deixa que es calmen com ones que s'esgoten exhaustes a la platja de la teua immobilitat. Fon-te a la Clara Llum Immòbil que roman més enllà d'aquestes fluctuacions.

En finalitzar el zazen, el ino recita:

"Escolteu-me practicants del Dharma:

La Vida i la Mort és l'Assumpte Essencial.

El temps passa ràpid com una fletxa.

A vosaltres que busqueu la Via,

humilment us dic: preneu consciència de l'instant present ".

Descans nocturn (kaichin)

I així, prenent consciència de la grandiositat i de la fugacitat de l'instant present, arriba l'extinció de llums i el moment del descans nocturn.

Conserva en el teu cor la consciència de la impermanència. La teua vida també s'extingirà de la mateixa manera que s'extingeix el dia present. En aquest moment, quan sonen les claquetes de l'extinció, totes les portes i els llums s'apaguen. Dirigeix-te a la teua habitació o al dormitori en silenci, sense dispersar-te en converses fútils, guardant en tu un esperit harmoniós, fraternal, compassiu.

Durant el son pren la postura emprada pel Budha per dormir: el cos estirat sobre el costat dret, la mà esquerra sobre la cuixa esquerra, la mà dreta sota la galta dreta, els dits enganxats. Les cames estan juntes, el peu esquerre roman una mica posterior.

En aquest moment, no penses en el Budhisme, ni en el zazen, ni en les deu mil impregnacions de la jornada que poden estar encara reverberant en la teua ment. Dirigeix un pensament de benevolència cap als teus companys de camí, cap als responsables del temple, cap al mestre, cap als teus pares, cap als teus éssers estimats, cap a tots els éssers vivents. Demana a tots els Budhes i Bodisatves que t’acullen i et protegisquen en el teu somni nocturn i tanca els ulls en pau, sense por a la mort.

Un antic mestre va dir:

"Quan s'ha practicat el Dharma durant el dia,

  es pot morir en pau al vespre ".

Cada instant viscut sense atenció és ineficaç. Hem de prestar atenció a cada moment. Quan es menja es presta atenció al fet de menjar. Quan es reciten els sutres es presta atenció al fet de recitar els sutres. Quan es dorm, es presta atenció al fet de dormir.

El Budha Sakiamuni va ensenyar:

"Aquells que estan atents a l'instant present no moriran mai.

Aquells que no presten atenció a l'instant present ja estan com morts ".

I de nou el despertar

Quan sona l'hora del despertar comença una nova jornada de pràctica a la Via de l'Emancipació tal com la van seguir els Budhes i els grans mestres del temps passat

Una jornada viscuda així és un exemple a seguir durant deu, vint, trenta anys, durant tota una vida

És un model de vida molt simple en què el nostre cos i el nostre esperit es tornen semblants al dels Budhes i éssers il·luminats de la transmissió.

Vivint així podem dissoldre el nostre kharma infernal. Podem recompensar els nostres pares per tots els seus esforços i afanys. Podem fer que el dolor i el sofriment del món es transformen en la Pau Eterna del Nirvana.

Les Regles del Temple Luz Serena

l.La pràctica i la vida en aquest espai sagrat només està permesa a aquells que tinguen una aspiració honesta de viure a plena llum de la Consciència i una forta determinació de fer-ho, siguen quines siguen les dificultats i els obstacles que puga trobar.

2. Ningú no pot entrar aquí buscant el profit personal, l'honor, la fama, el poder ni un reconeixement egocèntric.

3. Ningú no pot entrar aquí si la seua aspiració no és arribar al Ple Despertar per al Bé de tots els éssers vivents.

4. Si sents que la teua entrada aquí ha estat un error has de partir immediatament. Si busques la Via, el desig de comoditat i de profit personal perd tota la seua importància.

5. Aquí busquem una Via d'Harmonia amb els altres. Volem barrejar-nos com la llet i la mel, i tots junts tractem d'obrir els ulls a la Suprema Saviesa.

6. Si practiques correctament segons l'ensenyament que se't transmet, la teua posició inicial de 'principiant' es convertirà amb el temps en la de 'Mestre', 'Budha' o 'Bodisatva'.

7. Aquí pots trobar amics espirituals difícils de trobar ordinàriament. Aquí pots fer coses difícils de fer ordinàriament.

8. Intenta cultivar sempre un propòsit unificat en la teua acció. Sigues com un núvol viatger (lleuger) i com l'aigua que corre (fluïda).

9. Presta atenció a les teues paraules, a les teues accions i als teus pensaments.

10. Que el teu objectiu siga sempre la Il·luminació per al Bé de tots els éssers.

11. No isques inútilment del Temple i no ho faces sense l'autorització del responsable general.

12. Cultiva discretament la teua solitud.

13. Aquí i ara és el millor moment per salvar el teu cap del foc, així que no et preocupes per les coses vanes del món. La nostra vida és transitòria i és impossible dir quan acabarà. No perdes el temps amb lectures ocioses, persegueix més aviat la Veritat del Budha a través d'una pràctica exacta.

14. Mantín contínuament informat el responsable general d'aquest temple dels teus problemes i dificultats.

15. No critiques ni parles malament dels altres. Oculta més aviat els seus errors però no els imites. Conrea la teua pròpia integritat. Sigues sever amb tu mateix i benvolent amb els altres.

16. No trasllades els objectes o béns comunals a la teua habitació, per poc importants que siguen. Tingues la delicadesa d'informar el responsable general de les teues accions i iniciatives.

17. Tant a l'interior com als voltants de la sala de meditació evita parlar en veu alta o crear rotlles de xerrada.

18. A la sala de meditació no pots introduir anells, ni arracades, ni polseres, ni collars, ni rellotges ni cap tipus d'ornaments. No entries ni isques amb els braços al llarg del cos.

19. No recites els sutres si no és el moment apropiat.

20. No faces sorolls estranys amb el nas ni amb la boca. Tingues sempre present que el temps és molt breu.

21. Utilitza roba simple i adequada per a cada moment de la jornada.

22. No consumisques ni introduisques begudes alcohòliques, ni drogues ni aparells ni instruments musicals. Hi ha certs llocs on està permès fumar en els moments de descans o de temps lliure.

23. No discutisques. La discussió t'impedeix a tu mateix i als altres practicar la Via. Si insisteixes en la discussió hauràs marxar.

24. Aquell que no seguisca les regles d'aquest temple serà convidat a marxar.

25. No pertorbes la pràctica dels altres convidant a estranys en moments fora dels fixats. Tant els residents com els visitants han de respectar escrupolosament els horaris del temple.

26. Practica zazen a la sala de meditació i escolta atentament els ensenyaments impartits pel mestre o per algú autoritzat.

27. Observa exactament el ritme, els temps i els llocs oportuns Posa atenció en la manera adequada d'utilitzar cada moment.

28. Tingues el màxim respecte amb el coixí de meditació (zafu) i amb els bols del Budha (oryoki). Tin cura de no deixar-los caure.

29. La cuina és un dels tres llocs especialment sagrats en aquest temple. Està completament prohibida l'entrada a ella sense l'autorització del tenzo (cap de cuina) o del responsable general. Si estàs treballant a la cuina, guarda silenci. No mantingues converses vulgars i inútils. Concentra't només en la preparació dels aliments.

30. Les dutxes, els lavabos i els vàters són també llocs sagrats. El silenci ha de ser protegit aquí també. Sigues acurat i atent. No oblides els teus objectes de neteja personal ni els deixes en qualsevol lloc a la vista de tots. L'esperit de gassho ha de romandre en aquests sants llocs.

31. Durant tot el temps que estigues aquí estudia i practica afable i lliurement la Via del Budha.

32. Hi ha una manera de fer concreta per a cada circumstància i moment de la vida quotidiana en aquest temple. Si ets nou, pregunta algú més antic. No romangues en la ignorància.

33. No oblides optar sempre per l'Alegria, per l'Harmonia, per la Pau i per la Felicitat en la teua pròpia ment.

Feliç estada a la Luz Serena!

Aquestes Regles estan directament inspirades pel Jundo-shiki, o 'Regulacions per a la sala dels Núvols Viatgers' del mestre Eihei Dôgen (s. XIII). Traduïdes per Dokushô Villalba.