Comunidad Budista Sotozen

El mestre Zen

No obstant, tothom pot fer zen. No existeix cap contraindicació mèdica i encara que l’objectiu de zazen no siga de cap manera curar, les condicions fisiològiques més defectuoses poden millorar sensiblement amb la seua pràctica.

Però el zazen és una disciplina rigorosa que no pot ser practicada sense l’ajuda d’un mestre. La presència d’aquest és necessària, no solament per a controlar la postura i per a ensenyar la pacificació de l’esperit, sinó que sobretot per a guiar a cadascú segons els seus medis. Aquesta és la raó per la que zazen deu ser practicat en l’atmosfera afable d’una sala de meditació. Així, el practicant es beneficia, no solament de la direcció del mestre, sinó també de la presència de la resta de participants. L’esforç de cadascú es multiplica en un vast esforç col·lectiu que sosté, encoratja i apaivaga.

Així, solament gràcies a aquest exercici continu que poc a poc formarà part de la nostra vida, començarem a canviar, imperceptiblement al començament, però cada vegada més sensiblement. I no solament nosaltres, la nostra vida, la resta, el món, tot canvia alhora.

En realitat, el que haurà canviat serà la nostra relació amb la vida, amb la resta, amb el món. Poc a poc ens anirem desfent de l’embolcall de l’ego. La nostra consciència deixarà per fi d’estar dividida. Al estar enfonsades i abolides totes les barreres, la comunicació s’establirà i l’altre ja no serà “l’altre”. La nostra consciencia participarà en la vida sentint-se una emanació del cosmos, identificant-se amb ell.

Zazen és al seu origen la postura mateix de Buda, gràcies a la qual va obtenir la completa alliberació, el desenganxament sobirà, el coneixement perfecte. El zen ens recorda que tots nosaltres tenim “aquí i ara” aquesta possibilitat, però simplement ho ignorem. A través de la pràctica i de l’ensenyament del mestre, ens apropem mitjançant una transmissió ininterrompuda a aquesta experiència, a aquesta prodigiosa metamorfosi de l’esser que és el Despertar.