Comunidad Budista Sotozen

Zen, aci i ara

El Zen no és ni un raonament ni una teoria. No és un coneixement comprensible per l’intel·lecte, solament és una pràctica, una experiència. Alhora objectiva y subjectiva, ja que no separa aquests dos punts de vista complementaris, de la mateixa manera que no dissocia el cos i l’esperit, la fisiologia i la psicologia, el conscient i l’inconscient, sinó que fa una crida a la totalitat de l’ésser.

En aquest sentit correspon a les aspiracions que actualment orienten la marxa de la civilització moderna, la qual intenta superar les categories les aspiracions estretes, les divisions en tots els dominis.

Devem harmonitzar els contraris remuntant-nos al seu origen. Aquesta és l’actitud Zen, la Via del medi; abastir les contradiccions, fer la seva síntesi i realitzar l’equilibri”. Ens deia Taisen Deshimaru.

O com va dir anteriorment Rabindranath Tagore: “Al futur, els occidentals i els orientals formaran una gran sintonia espiritual. Espere que arribe prompte el dia en que tota la Humanitat s’harmonitzarà en una comunió universal”.

En l’època actual totes les nacions del món deuen superar el camí unilateral d’una ideologia o d’un nacionalisme estret. Les barreres nacionalistes, o racials deuen ser abolides. Devem apuntar cap a un objectiu comú: el del camí universal. Devem entendre’ns i harmonitzar les nostres concepcions amb un esperit obert. L’esperit modern de llibertat ha de desfer-se de les velles supersticions, de les creences i dels estretors formals amb la finalitat de poder trobar al fons de nosaltres mateix l’origen d’una moral autèntica personal i universal alhora, lligada a la consciència profunda de la vida.