Comunidad Budista Sotozen

Zen i arts marcials

Però, com es pot arribar a ser fort i savi alhora? Esta és la Via del Zen i de les Arts marcials Tradicionals. El Zen ha ensenyat sempre les dos vies en una sola: desenvolupament de la força i de la saviesa. Ambdós aspectes són necessaris i interdependents.

El desenvolupament de la força sols condueix a l’embrutiment, a la competició i a l’orgull. Molts problemes i dificultats sorgeixen d’aquesta actitud unilateral. D’altra banda, la saviesa sense la força és ineficaç i no ens pot transformar ni actuar sobre el món.

En les arts marcials es desenvolupava la força necessària i alhora la saviesa per a controlar i dirigir aquesta força cap a una dimensió elevada. Aquesta dimensió no pot ser altra que el coneixement de si mateix, del propi cos i esperit, fer-se íntim amb ell mateix. Les arts marcials modernes estan en general molt lluny del seu esperit original. Hui en dia s’han convertit en un esport, en una competició, i els seus practicants estan lluny de l’esperit i de l’ideal del Bushido (camí del guerrer) autèntic.

Quan l’ensenyament Zen i l’esperit del Bushido van arribar al Japó, el país estava embolicat en continues lluites sanguinàries entre els diferents clans i feus. Progressivament, el Zen i l’esperit de les arts marcials tradicionals xineses van aconseguir “detenir el sable” i convertir-lo en un suport de meditació i introspecció. Així va sorgir el kendo, l’esgrima japonesa. En quant a l’arc i la fletxa, el seu objectiu va deixar de ser el cor de l’enemic. El blanc va perdre importància, el vertader blanc fou a partir d’aleshores el propi esperit il·lusori i limitat per les concepcions estretes de la nostra personalitat. Així va néixer el kyudo, la via del tir amb arc.

La intimitat permet controlar el cos i l’esperit i ens fa superar la personalitat estreta, l’ego, els seus impulsos i l’afany de conquerir i vèncer als demés.

Per contradictori que semble, el secret del kendo, la via del sable, és no desembeinar mai el sable, és a dir, desenvolupar una força i una saviesa espiritual capaços de intuir amb antelació la possibilitat de lluitar i evitar que eixes possibilitats es facen realitat.

L’essència de les Arts Marcials i del Zen és “no combatre”, sinó despertar-se al tronc comú que ens uneix amb totes les existències de l’univers.