Comunidad Budista Sotozen

Zen i educació

L’educació Zen és forta i profunda alhora. Si l’educació actual sols va dirigida de fet a una xicoteta part del cervell i oblida un potencial, pràcticament inexplorat, l’ensenyament Zen es dirigeix no solament al cervell frontal i al sistema nerviós central, seu de les aptituds mentals, sinó també al psiquisme subconscient. Enforteix així l’esperit i el cos, allò psíquic i allò orgànic, dit d’altra manera, a l’ésser en la seua totalitat.  

La nostra memòria posseeix dos tipus de funcionaments: d’una banda, està la memòria pre-frontal, intel·lectual, i d’altra banda, la memòria orgànica, la del cos, que s’imprimeix directament a través d’una modificació química en les neurones situades en la base del cervell. Aquesta memòria és la que constitueix el subconscient. Si practiquem zazen influenciem fortament el nostre hipotàlem i el nostre tàlem. El cervell pre-frontal i el cervell frontal es tranquil·litzen. Al contrari, l’hipotàlem i el tàlem entren en activitat. Els circuits del cervell milloren. Aquesta activitat química del tàlem i de l’hipotàlem és extremadament important ja que la intuïció es desenvolupa gràcies a ella.

Al Zen, el treball manual és d’una gran importància, ja que l’agilitat dels dits estimula la del cervell profund. L’activitat manual i l’activitat intel·lectual són rigorosament complementàries. Ambdues han de ser practicades per a l’equilibri de la nostra totalitat. El Zen rehabilita aquest treball manual necessari per a la perfecta realització del nostre ésser.